Monument al Riberer

Símbol del passat laboral com a temporers migrants, el Riberer és un dels racons de major valor sentimental per als benissers

Durant segles, molts benissers emigraven dues vegades a l'any fins als camps de la Ribera del Xúquer, a la província de València. Feien el recorregut a peu, vestien amb humils robes apedaçades i per al viatge portaven al muscle un cabàs de palma que contenia embotits, salaons i pans pastats, per les seues esposes o mares, en forns de llenya. Una vegada arribaven a la Ribera del Xúquer, treballaven com a temporers en el cultiu i la recol·lecció de l'arròs. D'aquesta manera, completaven els seus ingressos, perquè amb les seues terres de secà no els aconseguia per a cobrir les seues necessitats.

En el camí vell de València existia una gran roca des de la qual s'albirava, per última vegada, el campanar de la vella església fortalesa de Benissa. Allí, les quadrilles de riberers o blavets (com els anomenaven perquè solien anar abillats amb una brusa blava) es detenien i resaven una Salve en petició de protecció i a manera de comiat del seu poble. Aquesta imatge és la que representa el monument al Riberer, l'obra del qual va ser sufragada per subscripció popular i inaugurada en els anys huitanta del segle passat.

Els Riberers van arribar a ser tants que van crear la seua pròpia festa en el marc de les celebracions a la Puríssima Xiqueta. Així, el dilluns següent al quart diumenge d'abril, data en la qual se celebren les festes de la patrona, eren ells els protagonistes i els qui la pagaven. Des de mitjan segle passat, l'emigració per a treballar de jornalers va iniciar el seu declivi fins a arribar a la seua desaparició. No obstant això, es continua mantenint el dia de festa dedicat als Riberers, amb diverses activitats que finalitzen amb una ofrena de flors davant el seu monument.