Enormes roques capritxosament disposades recrearan corredors i mil forats on s'amaguen animals més tímids com els polps i el serrans.
Es pot accedir a l'aigua per la platja d'arena o per l'escala que està al costat de les roques de l'espigó. Una vegada deixem la protecció de la platja ens dirigirem cap a l'esquerra, en paral·lel a l'escullera però separats d'ella, per a agafar una mica de profunditat. De seguida començarem a veure pedres de mitjana grandària i les excel·lentment conservades prades de posidònia, on sempre pasturen enormes grups de salpes que devoren aquesta planta.
Al llarg del recorregut veurem grans roques aïllades. A mesura que ens acostem cap al final del penya-segat que comunica amb la veïna cala Baladrar, les veurem adoptar capritxoses disposicions donant lloc a passadissos i racons on s'amaguen els animals més tímids, com els polps i serrans on estan atents a les seues preses. En la part més alta d'aquestes roques el fons és d'escassos 2 metres i la base s'assentisca a uns 8 metres. Després d'envoltar aquest paisatge “muntanyenc” invertirem el sentit de la marxa per a tornar cap a la costa per la prada de posidònia i uns blocs de roques recobertes d'algues vermelloses marrons, així com per abundants exemplars de l'alga padina pavonica, indicativa de la bona salut de les aigües.
Entre la posidònia s'amaguen grisos i patrullen els espets a la recerca d'agulles i altres xicotetes espècies. És habitual localitzar entre les roques i la posidònia vistoses estreles i eriçons de mar.